TCAQ

Seguint amb els temes d’estalvi d’aigua, us deixo una notícia publicada avui al Diari de Girona que parla sobre les accions que duen a terme al poble on visc, Roses.

L’Ajuntament de Roses ofereix a empreses o particulars la possibilitat de fer ús de les aigües regenerades de la depuradora per a activitats industrials, urbanes i recreatives. Els interessats només s’han d’adreçar a l’estació depuradora i sol·licitar-ho. En cas que la demanda s’ajusti als criteris establerts pel Consorci de la Costa Brava, que és l’entitat que gestiona l’EDAR, es pot recarregar l’aigua regenerada a través d’un hidrant situat a l’exterior del recinte.
L’Ajuntament ha pres aquesta mesura per la situació d’excepcionalitat que afecta tots els municipis que s’abasteixen de la Conca de la Muga, que no està previst que millori a curt termini. Per això es mantenen les mesures d’estalvi, de les quals es va informar a través d’un ban municipal.
L’aigua de la depuradora està tractada amb sistemes de desinfecció. No és apta per a usos potables, però sí que és apropiada per a usos urbans, com ara la neteja de carrers, de contenidors o de la via pública. L’aigua procedent del tractament terciari també es pot reutilitzar en els sistemes contra-incendis i per al reg i manteniment de zones verdes o instal·lacions esportives. En aquest sentit, l’Ajuntament de Roses té la intenció de començar a utilitzar aquesta aigua depurada per a la neteja de la via pública, entre d’altres usos urbans.

Aquesta acció no és l’única presa per part de l’Ajuntament ja que des del 27/02/08 s’està aplicant el BAN per prendre mesures d’estalvi i racionalització de l’aigua i a partir del 3 de desembre de l’any passat cada persona interessada podia passar per l’Ajuntament a recollir un màxim de 3 caixetes d’airejadors (amb dues unitats per caixa), així com 3 dispositius de cisterna.

El fabricant dels EEUU invertirà més de 11,5 milions d’euros per desenvolupar el seu “Programa de Col·laboració d’Aigua”, una iniciativa mundial que pretén reduir el consum d’aigua, reciclar la que s’utilitza en els diferents processos i col·laborar en programes i iniciatives locals de re abastiment en les comunitats on opera. 

El pla, vigent des del juny de 2007 gràcies a un conveni amb l’organització ecologista WWF, impulsarà prop de 100 projectes en un total de 49 països. Tots els projectes compten amb la col·laboració de diversos experts, organitzacions locals i internacionals i els socis embotelladors de Coca-Cola a cada país.Fins a data d’avui s’han acabat un 28% dels projectes, 71% segueixen en procés i l’1% que resta s’iniciarà al futur. Les iniciatives giren entorn diversos eixos d’acció: protecció de conques hidrogràfiques, l’accés de les comunitats a l’aigua potable, aigua per l’ús productiu i educació i conscienciació. Respecte aquesta última iniciativa, a Castella, València i Madrid desenvoluparan una campanya per promoure la conservació de l’aigua, iniciativa destinada principalment al sector de l’hostaleria.

Imagineu-vos que us truquen del vostre ex institut i us diuen si us agradaria fer una exposició a alumnes de batxillerat per explicar com ha estat el canvi institut- universitat i fer 5 cèntims sobre la vostre carrera. Accepteu sense por perquè us agrada que la gent del vostre institut encara pensi en vosaltres ,però…que els diré a aquests alumnes per no quedar malament i captar la seva atenció? Ja podem posar-nos a treballar

El primer que cal tenir en compte és que un cop s’ha fet l’exposició, els oients no tenen la possibilitat de tornar enrere si no han entès  alguna cosa (no sempre podem fer l’ús d’una gravadora) per tan, cal donar la informació d’una manera clara i concisa. Una altre opció és utilitzar un powerpoint o transparències que després es poden facilitar als oients i a més, ens ajudaran a nosaltres mateixos a seguir el fil de l’exposició.  Cal saber què esperen que diguis a la exposició; informació més concreta o potser un punt de vista més general, els temes que volen que tractis, etc…

Un altre fet important és la gent a la qual farem la conferència. En el nostre cas ja sabem que són alumnes de batxillerat, però si aquesta mateixa xerrada l’haguéssim de fer a gent gran, caldria canviar el nostre registre i ens hauríem d’expressar d’una manera diferent.

Un cop tinguem aquest informació, agafem un paper i fem una pluja d’idees, que consisteix en dir totes les coses relacionades amb aquell tems que ens passin pel cap. D’aquesta pluja d’idees caldrà descartar-ne algunes i les demés caldrà ordenar-les en l’ordre que les vulguem tractar.

Cal començar l’exposició amb algun relat o imatge que capti l’atenció dels oients, perquè sinó desconnectaran d’immediat. A més, cal acabar també amb una frase contundent, perquè els oients puguin sortir de l’exposició amb una idea clara del que se’ls ha dit.

Abans de fer l’exposició cal practicar controlant el temps que estem parlant per no sobrepassar-nos, i uns minuts abans cal comprovar que estigui disponible tot el material que necessitem (projector, ordinador, Internet,etc…)

Finalment, per fer l’exposició cal tenir en compte el to de veu, cal que sigui alt perquè tothom pugui sentir bé; variar la velocitat, així no es caurà en una rutina que pot acabar semblant una musica per anar a dormir; fer pauses, importants quan es canvia de tema, així els oients poden assimilar la informació que se’ls hi està donant; tenir contacte visual amb els oients, fet que transmet seguretat; i  utilitzar les mans, el fet de tenir-les  rígides mostra a l’oient que estem nerviosos, cal ser expressius i moure les mans, mostrant sempre el palmell de la mà cap a l’auditori.

Més de 80 experts de la matèria d’arreu del món  van acudir ahir a l’Hospitalet -on es troba la seu de l’institut – a la jornada d’actualització de noves tecnologies en radioteràpia.

El nou sistema es tracta d’un accelerador lineal més precís i amb menys efectes nocius als pacients, i és l’únic en hospitals públics d’Espanya.  L’accelerador lineal porta integrat un equip amb Raigs X i amb un tomògraf, que permet verificar la posició del pacient i la localització del tumor per millorar la precisió.

El responsable del departament de radioteràpia de l’ICO, Ferran Guedea, ha explicat que “un dels principals reptes en el tema de la radioteràpia és evitar que el pacient es mogui quan li donem la radiació, per assegurar-nos que arriba directament al tumor”.“També hem de saber exactament on està el tumor perquè en casos com el de pulmó, quan el pit es mou al ritme del cor, o de la pròstata, que varia en funció de si el pacient ha orinat o ha menjat recentment, aquestes variacions poden complicar el tractament”

“Com més precisa sigui la radiació menys afectem la resta d’òrgans que hi ha al voltant del tumor. Això és fonamental perquè hi ha determinats tumors que no plantegen com a repte la seva curació sinó el manteniment de la major qualitat de vida del pacient i amb aquests sistemes ho podem aconseguir”, ha afegit Guedea.

Tal com havíem comentat a classe alguna vegada, la Fundació Josep Pla ha decidit reescriure la seva obra Quadern Gris a un blog. Es va començar a escriure el passat dissabte 8 de març i durant dos anys, el text del dietari de Josep Pla anirà apareixent al blog el mateix dia en què es pot llegir l’anotació el 1918 i 1919, però 90 anys després.  El Quadern gris està considerat no sols un dels millors textos de l’autor sinó un dels més importants de tota la literatura europea del segle XX. El quadern gris, anomenat així pel color de les tapes del primitiu esborrany del text, és la història de formació cultural i personal del seu protagonista, de la configuració de la seva actitud vital davant la societat que l’envolta. L’escriptor pren posició contra la literatura de la seva època i contra el propi fet literari entès com a simple esteticisme o expansió sentimental d’un subjecte.http://elquaderngris.cat/blog/

La instauració d’aquesta data com a Dia Internacional de la Dona és fruit d’un llarg procés. Sovint s’atribueix la celebració de la data a l’incendi ocorregut el 1908 en una fàbrica tèxtil de Nova York. En aquest haurien mort un centenar de treballadores que s’havien declarat en vaga i tancat dins la fàbrica. La realitat, però, és més complexa. Els fets de Nova York serien tres i no un únic incendi: la vaga de treballadores del tèxtil de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton i el de la Triangle Shirtwaist Company el dia 25 de març de 1911. En aquest últim van morir 142 obreres (la majoria immigrants joves) que l’any anterior havien protagonitzat una vaga per demanar millores laborals.

Les primeres celebracions del Dia de la Dona foren, per part de les socialistes nord-americanes el darrer diumenge de febrer de 1908. A Europa l’any 1910 en la II Conferència Internacional de Dones Socialistes Clara Zetkin proposà l’establiment del Dia Internacional de la Dona per tal de promoure el sufragi femení, a més de la pau i la llibertat. Així doncs el 19 de febrer de 1911 les europees celebraren la diada.

El Dia Internacional de la Dona queda fixat en la data del 8 de març a partir de la sortida al carrer (en protesta per la manca d’aliments) de les dones russes el 8 de març de 1917.

El sentit de la diada respon a la lluita de les treballadores per tal d’obtenir millores laborals i socials. Al llarg del s.XX el Dia de la Dona s’utilitzà per reivindicar principalment el dret al vot femení.

La celebració de la data encara actualment respon al ressorgiment de les reivindicacions feministes dels anys seixanta i setanta, éssent implantada per les Nacions Unides el 1977.

El símbol d’aquest dia és el llaç de color lila.

Un equip de psicòlegs de la Universitat d’Edimburg i científics de l’Institut d’Investigació Mèdica de Queensland (Austràlia) van realitzar un estudi de felicitat amb 900 parelles de bessons. Els resultats van ser sorprenents.L’estudi dels bessons va mostrar evidències de gens comuns que donaven com a resultat determinats trets de caràcter i una predisposició a la felicitat. Davant de l’estrès o un dia desanimat, la reserva afectiva  de cada persona- que s’hereta – dóna tornada a la normalitat més ràpida o no. L’estudi es va fer seguint el Model del Factor Cinc, utilitzat per els psicolegs per classificar la personalitat.

Tot i així els investigadors indiquen que la gent que pateix una caiguda en la seva felicitat es deu al 50% a factors externs com fracassos sentimentals, professionals o problemes de salut.

 Diari de Girona Dijous 06 de març de 2008 

Dos dels problemes del professorat avui en dia són: trobar una forma d’ensenyar que mantingui  l’atenció dels estudiants  i poder explicar tot el que es vol en els 50 minuts que dura la classe. Els mètodes més utilitzats són els basats en el software social; utilització de blogs, wikis, RSS, podcasts,etc..encara que aquests mètodes demanis un temps de preparació de les classes per part dels professors superior.

Un cop semblava que s’havia trobat la solució, apareix un nou problema. Gairebé un 20% dels estudiants necessiten més pràctica a l’hora d’utilitzar el nou programari a l’ordinador. A més, com a problema afegit tenim el cost d’un ordinador. Més o menys tothom es pot permetre tenir un ordinador a casa, però molta gent de la que estudia fora no es pot permetre pagar el lloguer d’un pis d’estudiants i a comprar-se un ordinador i pagar mensualment una connexió a Internet per seguir les classes.

Però el que es negatiu per l’estudiant pot ser positiu per al professor, ja que si aquest alumne no té accés a Internet, no tindrà més remei que assistir a la classe. A més, per assegurar-se aquesta assistència res millor que fer exercicis sorpresa que contin un cert percentatge de la nota final de l’assignatura. La meva pregunta és: si jo no entenc una explicació gravada en una cinta o en un vídeo, que he de fer? Per molts cops que l’escolti pot ser que no en tregui aigua clara; el professor atura la cinta i m’intenta aclarir el meu problema, o aquestes noves tecnologies fan que m’hagi d’espavilar jo sol?

Una bona opció es la que segueix la  Michelle M. Francl, propietària d’un blog on ella escriu informació complementària de l’assignatura que imparteix. Les estudiants no tenen la obligació de llegir aquest material, però tot i així ho fan. Una altre opció es la que segueixen els estudiants de Keith A. Walters, que escriuen en un wiki el seguiment del seu treball al laboratori. Un wiki no podrà substituir una llibreta de laboratori, però col·loca la informació en un lloc més accessible per la gent.

Sembla que la tecnologia a poc a poc es va introduint a les aules, ara cal vigilar però, que la inofmració que es transmeti a les aules pugui arribar a tots els estudiants d’una manera senzilla, que no es perdi qualitat en l’ensenyament, i que no arribem a una societat que es comuniqui només a través d’Internet, l’expressió oral no es pot perdre.

Poseu-vos en situació: anem al metge perquè fa dies que no us acabeu de trobar gaire bé. Després de fer-vos unes proves, el metge es connecta a Internet i comenta els resultats amb altres metges i us dóna un diagnòstic i una solució pel vostre problema. Sona una mica estrany no? Doncs no té perquè ser-ho.De moment però, tot queda reduït a malalties que es podrien anomenar “estranyes” i que afecten a una part molt petita de la població. Un exemple en són les malalties tropicals. Les grans multinacionals no es dediquen a la investigació sobre fàrmacs per combatre aquestes malalties perquè els països en vies de desenvolupament(que és on es donen aquestes malalties) no tenen prous diners per pagar-los. Aquest grup de científics s’anomenen Synaptic Leap. L’estructura d’aquest grup és molt clara: s’exposen els problemes que no poden ser tractats al laboratori i els científics en poden donar la seva opinió i discutir com combatre una malaltia. El problema d’aquestes xerrades online és que el científic perd la possibilitat de patentar l’experiment, perquè ja haurà estat exposat al públic. L’avantatge, per empreses farmacèutiques sense ànim de lucre com Institute for OneWorld Health. Aquest sistema té un precedent fet per la Universitat de Drexel. Cinc estudiants van iniciar un estudi sobre la síntesis d’un inhibidor d’un enzim de la malària. Aquests estudiants escrivien en un wiki tots els descobriments que anaven fent.Cal remarcar però, que no és la primera vegada que els científics comparteixen informació. Hi ha un GenBank on es guarden les seqüències genètiques, taules de isòtops, i s’ha creat el grup Químics sense fronteres seguint aquest mateix mètode.

Tot això a la teòrica, molt bonic.  Però i a la pràctica? Com reaccionarà un científic que trobi una solució a un problema però que no pot patentar-ho perquè ja ho ha deixat escrit abans d’hora? La bona persona que duu dins seu seguirà actuant per ajudar a la societat o el fet de perdre una gran quantitat de diners el farà canviar d’opinió? Crec que tots estarem d’acord en que és un bon mètode.  La gent cada vegada té menys temps per sentar-se en una taula i discutir sobre un mètode o un fàrmac a una hora concreta, en canvi d’aquesta manera no hi ha hores fixades. Quan es té una estona lliure s’obre l’ordinador, es mira el que la resta de companys han escrit i s’escriu una opinió. Però cal buscar un mètode que beneficií al malalt i al científic, perquè sinó aquests segon grup es veurà reduït molt aviat. Estem en una societat moguda per l’economia, i de bones persones que treballin sense ànim de lucre en aquest món cada cop en queden menys.

Síndrome que causa la mort sobtada per problemes de cor en individus aparentment sans. Aquest síndrome és hereditari.

Es tracta d’una arítmia (fibril·lació ventricular)  que fa que els ventricles bateguin tan fort que no permeten circular de manera correcta la sang arreu del cos. El teu cos respon desmaiant-se i si no es produeix una desfibril·lació ràpida pot causar la mort. Aquestes arítmies apareixen de manera sobtada.  Cal remarcar que si mai s’ha patit un desmai per aquest síndrome, s’és propens a patir-ne altre cop. A més, cal mantenir en alerta la família perquè és hereditària.

Encara no existeix medicació per aquest síndrome perquè es va descobrir fa tan sols 10 anys.

El síndrome és fàcilment detectable un cop fet un electrocardiograma que apareix de la següent manera:

Actualment es poden distingir tres tipus de pacients:

1-      Pacients simptomàtics amb la malaltia que necessiten un transplantament d’un desfibril·lador

2-      Pacients sense símptomes amb un electrocardiograma espontani normal, que pateixen una taquicàrdia i se’ls hi ha d’implantar el desfibril·lador.

3-      Pacients sense símptomes , amb electrocardiogrames anormals, que no han de ser tractats però cal prestar-los especial atenció per detectar símptomes que puguin derivar a arítmies.