La força de voluntat no serveix per si sola a l’hora de deixar de fumar. Segons un nou estudi científic, són els gens els que sobretot determinen si una persona respondrà millor o pitjor als programes per abandonar aquest hàbit i si té o no predisposició per a això. Es tracta d’un descobriment “sense precedents” segons ha indicat l’equip de la investigació, que espera que aquest estudi permetrà solucionar la dependència dels homes a aquestes substàncies. De moment, asseguren que com a mínim trenta dels gens identificats intervenen en el control de la dependència a les drogues.
Científics del National Institute on Drug Abbuse estatunidenc, en col·laboració amb la Universitat de Duke, han descrit per primera vegada una seqüència genètica, formada per un centenar de gens, que permet predir com respondrà un fumador davant de diferents tipus de tractament antitabac, sobretot en aquells en els quals es tracta de suplantar la necessitat de nicotina com ara pastilles, pegats o xiclets, durant setmanes o mesos. De la mateixa manera, també es pot conèixer si respondrà de manera positiva al Bupropion, un fàrmac antidepressiu que s’utilitza habitualment per a aquests casos i que, tot i que no contenen nicotina, treballa per contenir les ànsies per aquesta substància interferint en el circuit de recompensa del cervell.
Ara els investigadors tenen més evidències que hi ha una base biològica no només per a l’addicció, sinó també per a la capacitat d’un fumador de deixar amb èxit l’addicció. Segons una informació publicada per la revista ‘Time’, recollida per OTR/PRESS els científics volen advertir els professionals que s’ocupen d’aconsellar teràpies per ajudar a fumadors a vèncer el mal hàbit, que han de parar molta atenció a aquests factors.
En aquest sentit, diuen que una manera d’estimular el fumador que està en procés de deixar el vici, seria buscar-li una ‘parella’ que compartís amb ell el mateix mètode antinicotina. Aquest és precisament el sistema que porten a terme en l’estudi, dirigit pel professor Jed Rose, director de la Universitat de Duke. En aquest estudi, Rose i el seu equip han estudiat 520.000 gens individuals presos de mostres de sang de fumadors i no fumadors dels quals han determinat que existeix un perfil de gens que està implicat en les probabilitats que una persona trenqui amb el seu hàbit a la nicotina.
Concretament, diu la publicació, alguns gens influeixen en la comunicació amb la cèl·lula bàsica; altres xifren els enzims que s’espatllen al cos depenent del mètode antinicotina que utilitzin. És a dir, cadascun d’aquests gens, diu Rose, “té una mateixa funció, ajudar a deixar el tabac, tot i que cadascun de manera diferent”. D’aquesta manera, la gent amb els gens que d’una manera més eficient xifren els enzims responen millor als fàrmacs, puntualitza el director de l’estudi, mentre la gent amb les variants genètiques que milloren la comunicació de cèl·lula té més facilitat, en general, per deixar el vici.
ALTRES DEPENDÈNCIES.
Però aquest nou descobriment no es queda només en el tabac, sinó que, els científics esperen que serveixi per a la dependència d’un altre tipus de substàncies. Així, diuen que com a mínim trenta dels gens identificats intervenen en el control de la dependència a altres substàncies. Aquestes troballes ofereixen un suport més gran a la idea que la dependència a la nicotina comparteix algunes vulnerabilitats genètiques comunes amb les addiccions a altres drogues legals i il·legals.
Alguns dels gens específics identificats podrien aportar explicacions sobre per què certes persones semblen tenir una susceptibilitat especial a l’addicció, i per què altres aconsegueixen amb més facilitat deixar aquests hàbits nocius. Aquest fet obre noves possibilitats per trobar objectius específics per als tractaments.
