TCAQ

Síndrome que causa la mort sobtada per problemes de cor en individus aparentment sans. Aquest síndrome és hereditari.

Es tracta d’una arítmia (fibril·lació ventricular)  que fa que els ventricles bateguin tan fort que no permeten circular de manera correcta la sang arreu del cos. El teu cos respon desmaiant-se i si no es produeix una desfibril·lació ràpida pot causar la mort. Aquestes arítmies apareixen de manera sobtada.  Cal remarcar que si mai s’ha patit un desmai per aquest síndrome, s’és propens a patir-ne altre cop. A més, cal mantenir en alerta la família perquè és hereditària.

Encara no existeix medicació per aquest síndrome perquè es va descobrir fa tan sols 10 anys.

El síndrome és fàcilment detectable un cop fet un electrocardiograma que apareix de la següent manera:

Actualment es poden distingir tres tipus de pacients:

1-      Pacients simptomàtics amb la malaltia que necessiten un transplantament d’un desfibril·lador

2-      Pacients sense símptomes amb un electrocardiograma espontani normal, que pateixen una taquicàrdia i se’ls hi ha d’implantar el desfibril·lador.

3-      Pacients sense símptomes , amb electrocardiogrames anormals, que no han de ser tractats però cal prestar-los especial atenció per detectar símptomes que puguin derivar a arítmies.

Quan sentim la paraula wiki a tots ens ve al cap la wikipedia, enciclopedia a la qual podem accedir a través d’internet. De wikis però, en podem crear tothom, és més, per aprovar l’assignatura de Tècinques de la Comunicació Aplicades a la Química em de crear un wiki per grups.

Però, què és un wiki?

Un wiki és una pàgina web amb enllaços, imatges o qualsevol altre tipus de contingut que pot ser visitada i editada per qualsevol, ens permet crear documents col·lectivament sense que es realitzi anteriorment una acceptació del contingut.

 Totes aquestes facilitats per editar la pàgina també representen un problema. En el cas de la wikipedia per exemple, cal fer un login abans de publicar, ja que a l’inici van aparèixer escrits que enlloc de definició de diccionari semblaven  expressions lliures sobre les idees (polítiques, esportives, etc…) de la persona que publicava.

Un altre avantatge és que és molt més senzill  i fàcil d’utilitzar que una base de dades.

Què? Qui? Quan? On? Per què? Com?

 Respondre aquestes sis preguntes en una redacció coherent ens permet donar suficient informació perquè la gent  entengui del que estem parlant.

Per exemple:

Toshiba (qui) deixarà de produir el format alternatiu HD DVD (que) durant aquesta setmana (quan) degut al poc èxit comercial que ha tingut aquest format davant del Blu-ray, batalla també perduda en la venda dels seus respectius reproductors. Blu-ray està recolzat per grans marques tecnològiques i importants estudis cinematogràfics.(perquè)

Resum fet d’una notícia del diari La Vanguardia del dia 19-02-08.

 Per a donar una informació  més extensa ens cal seguir un guió de com redactar una notícia:

1- Iniciem el primer paràgraf amb una frase que capti l’atenció dels lectos, així s’animaran a seguir llegint.A part de la frase fem un petit escrit on es responguin breument les preguntes d’abans, així es pot saber de que va la notícia.

2- En el 2,3 i 4 paràgraf donem la informació més detallada sobre la notícia. Sempre és interessant incluir algun comentari que haguem captat sobre el tema de la notícia de la gent del carrer.

3- En el paràgraf final no utilitzarem expressions com en conclusió o per resumir sinò que tornarem a escriure una frase per captar l’atenció del lector i que aquest acabi de llegir la noticia amb una bona sensació.

Hola a tothom!
Qui es pregunti el perquè del nom es 99, aquí en té la resposta:

L’Einsteni és un element químic del grup dels actínids amb número atòmic 99.
És un element metàl·lic radioactiu, de color platejat, de la família dels curis i obtingut artificialment.El primer isòtop identificat fou el 253Es amb una vida mitjana de 20 dies. L’isòtop més estable és el 254Es amb una vida mitjana de 276 dies.
Aquest element, anomenat així en honor a Albert Einstein, es va descobrir el desembre del 1952 entre les restes de la primera explosió termonuclear al Pacífic, realitzada un mes abans, per l’equip d’investigadors format per G.R. Choppin, A. Ghiorso, B.G. Harvey i C.G. Thompson.